Coaching blogaire

Ja fa temps que no publicava res. Massa temps. I no penseu que he deixat d'anar a menjar fora ni de provar coses noves. Però la mandra em pot, no hi puc fer més...

Però una companya d'un curs que estic fent, l'Eva, també blogaire, m'ha engrescat a tornar-hi. I per ella també, divendres vam anar a provar un lloc desconegut per mi, el Kick off Luxury.

Es més una cafeteria que un restaurant propiament dit i, si hem de destacar-hi alguna cosa són les hamburgueses. Però anem per parts.

Aquest local el podeu trobar a l'Avinguda Josep Tarradellas i Joan, 16, que perquè us orienteu és just a sota dels nous jutjats.

El local és ampli, amb sostres alts, potser una mica massa sorollós, sobretot si us trobeu algun sopar de grup. Si això us molesta, sempre podeu seure a la terrassa, que és acollidora tot i estar just a tocar de la carretera (però com que queda a un nivell inferior els cotxes ni els veus passar). Tenen altaveus al carrer amb música ambient, així que s'està a gust.

Nosaltres vam seure a dins i, a part de la carta, ens van oferir dos menús (després he vist a la seva web que també fan diferents menús per a grups), a preus molt assequibles. Ens vam decantar pel menú American Luxury.

L'amanida, tot i ser senzilla, estava molt ben presentada. En canvi els natxos no eren res de l'altre món: escassos, amb el formatge fred, i sense res més (bé, quatre trossets de pico de gallo per sobre, però com que a l'Eduard no li agrada el tomàquet, els vam haver d'apartar). Faltaria provar els de la carta abans de jutjar del tot, però jo no els dono l'aprovat.

Amanida Cesar

Aquí ja n'havíem menjat, però tampoc n'hi havia massa més.

Però quan va venir l'hamburguesa vaig canviar d'opinió: no m'havia equivocat al venir. Bona, molt bona, gran i original. I les patates de guarnició, casolanes.

Hamburguesa de pollastre (amb brie)

Hamburguesa mexicana amb guacamole i salsa picant

Problemes per mossegar!!

Per beure, una coronita, que amb aquest tipus de menjar sempre em ve de gust.

Les postres correctes, un tros de brownie, potser un pèl sec (però qui sàpiga trobar-li la textura exacta a aquest pastís americà, que tiri la primera pedra), i carpaccio de taronja amb mèl.

Brownie

Taronja amb mel (no estava a la carta però ens ho van oferir)

Si, ja sé que no té pinta de carpaccio, però això ens van dir que era...

Del que no tinc cap crítica és del servei: una gent encantadora, tant les dos noies que ens van atendre durant el sopar, com el noi que em va aconsellar i servir les copes. Perquè, a part de cafeteria, a certa hora les llums baixen i tenim un espai de copes, amb música punxada per un dj. Sorprenent la manera en que, amb quatre detalls, es transforma l'ambient d'un local.

La música em va agrada, no massa alta, que permetia parlar, ritmes pop, funk, disco... de diferent èpoques, que acompanyava bé.

I les copes, excelents. La gent que em coneix sap que amb aquest tema sóc exigent. I us dic que la gamma de ginebres prèmium es correcta, i els preparen "amb carinyu": copa balon, gel abundant i de qualitat, copa freda, mida justa, dues peles de llima i tònica Schweppes. 

Com que no vaig veure la meva ginebra habitual, vaig preguntar al cambrer, que em va aconsellar i vaig quedar molt contenta. I m'he oblidat de dir-vos que, si sopes allà, tens un descompte en el preu de la copa posterior, un reclam que alguns locals estan començant a fer servir, i que crec que és una bona manera de que el client es quedi una estona més.

Em queda anar-hi algun cop a provar el menú del migdia, que vam veure penjat a l'entrada i pintava prou bé. Però això serà una altra entrada...

Fins aviat! Aquest cop no us faré esperar tant.